Un estiu, mogut per aquest desig...


Obra:Anant pel món (p. 56-57)
Municipi:Olot
Comarca:Garrotxa

testing image

Un estiu, mogut per aquest desig, vaig encaminar-me a Olot. Vaig pujar per Sant Joan de les Abadesses, vaig passar les serralades feréstegues que donen tipo a les altes muntanyes catalanes, i al ser al retorn de l'esquena, allà al lluny, mirant un fondo limitat per altes serres com rompiments de teatres, la gran planura d'Olot, nova per a mi, se'm va aparèixer com si l'hagués coneguda. Allí, al peu del fons de tot, roques negroses aixoplugant cases rossenques, arrecerades sota dels arbres; més a prop, camps vermellosos, resseguits, plec per plec, per les ratlles de l'arada; taques verdoses de roures, salzeredes acotxant els rierals, turons volcànics; i pertot, pels fondos, pels torrents, per les bagues i pels lloms, la flor blanca del fajol, oberta, tendra i flexible, aplanant-se sota el vent, gronxant-se, tremolant com vies de nervis i omplint tota la plana d'una nevada olorosa. Tot ho recordava ja: eren els núvols, les boires, les terres dels quadros que havia vist a Can Parés, i no sé perquè tota aquella ampla hermosura va semblar-me que era cosa d'en Vayreda, que allò era seu, que era vedat als altres, que era pla d'on ne collia emocions i en repartia obres d'art, que aquella terra frondosa sols dava paisatge per fruit i que l'ànima de la plana era l'artista, xuclant, com la papallona, colors de pertot arreu, i desfent-los en essència per als seus quadros.