testing image

La font Moixina

 

Gentil pubilla d'aquest nostre pla!

Ton nom revola enllà

de cimes i muntanyes

i el diu la goja tot dansant  l'amor

davall de les pestanyes

d'estels d'or.

 

Per ta beutat, natura t'ha bastit

un bell palau, guarnit

de branques enramades,

per on la llum, translúcida, suau,

hi penja a garlandades

del cel blau,

 

amb claps de sol que et besen sota el cant

letífic, incessant,

de passerells i merles

brunyint amb un delit sempre insadoll

els collarets de perles

del teu coll.

 

I t'ha enjoiat de gais indrets, jardins,

turons i gerds camins,

í d'herbes oloroses

n'ha fet un escampall al teu redós

que encensen delitoses

el feu cos,

 

i amb llenç de llir i conxes de vellut

el prat ha devingut

flairós llit de princesa,

perquè en sentir-te lassa puguis tu

colgar-hi la bellesa

del teu nu,

 

i el rou nocturn, amant que arran del pols

et vetlla el somni dolç

(una glicina... un cigne...)

amb gotellims d'acer aurifluent

veiem com te persigna

lentament,

 

i l'alba esparpillant l'ull safiri,

vestida d'organdí

amb dits de llum pentina

els bucles platejats que bellament

damunt la teva sina

van caiguent,

 

i van caiguent per glòria d'eix tocom

que prou ho sap tothom

que és lilial i pura

l'aigua que et regantella pit avall

i que viument fulgura

com cristall,

 

i que ets l'orgull i el símbol del terrer

i encant del foraster,

formosa font Moixina!

car el qui et veu en resta tan ullprès,

que et serva en la retina

sempre més.