La casa


Obra:Fluvià (p. 375-376)
Municipi:Olot
Comarca:Garrotxa

testing image

La casa

 

Vaig aprendre amb els anys la lliçó de la casa,

la gran sala tan buida i el jardí ple de nens.

Quan el sol s'ha aixecat l'aigua lluu al Sallent

i a la nit Puigsacalm és una ombra massissa.

 

M'hi vaig perdre somiant banderes impossibles.

Tot era molt a prop com una cambra closa

i un horitzó que fuig galeries enllà.

Rengleres de cadires em contaven rondalles,

els daurats s'abrandaven a les cornucòpies,

la caoba crepita a la calaixera,

encara vaig bastint l'escenari immutable.

 

Un passat que naixia i un present que se'ns mor.

Un viure com ahir com avui com demà

on tot es confonia amb el pes de la història.

Pregàries presidien la mort del cavaller,

a dalt de la torratxa les òlibes xisclaven.

 

M'envellia mirant aquell plàtan de sempre.

Ja eren grans els infants i el pas se m'alentia.

Una mica cansat torno a mirar les coses,

els gravats italians i els goigs de les ermites.

Veig l'aram a la cuina i les rajoles blaves

i a la paret em mira la faç que jo estimava.

 

Les arcades caminen com la roda del temps

i a la capella resen unes flors de paper.

Els llibres em reclamen a la biblioteca,

Sant Joan de la Creu i el Banquet de Plató.

Una llum esvaïda va filtrant el meu somni.

M'he recolzat al tronc de l'arbre de les boles

i em puja cap amunt la saba premiosa;

els cossos ja naveguen al llarg de la piscina,

la llum es va penjant al cim de la magnòlia,

l'alzina va creixent i els xiprers s'enfosqueixen,

els cirerers esclaten i les pruneres riuen,

al pou hi ha una gran pau i al cor una alegria.