Desenllaç


Obra:Fluvià (p. 398-399)
Municipi:Olot
Comarca:Garrotxa

testing image

Desenllaç

 

S'allargassen les hores de la tarda

i ara arriba el riu cap a la plana.

El caminar es fa lent: la nit és a punt

com una mort acceptada.

 

El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recorda

ni cascades ni afraus ni la campana d'aigua

caient sobre els còdols com en un dia de festa.

La pollancreda ha suspès el seu clam.

Hi ha fang i llot al fons enterbolit.

 

Ha arribat el temps de meditar, de fer balanç

de tot el que has viscut, del lloc feliç

i de la dissort que et malmenava i t'atuïa.

Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci,

les canyes vora el riu que l'oreig fa moure.

Les dunes tenen un moviment d'onada

i s'encavalquen amb una gran parsimònia.

 

L'amor és la recança de jorns assolellats

i de nits de tumult i de batec dels cossos.

Hi havia plors en el tombant de les tardors que queien

però els hiverns tenien una tendresa de llar.

Per sant Joan els focs s'encenien a la serra.

Sant Pere Pescador ja t'ha deixat per sempre.

 

Tot s'ha acabat en aquesta tarda quieta

i només et toca l'última escomesa.

Prepara't a morir i tanca't a la crida

de tot allò que ja no pot tornar.

Són bons els núvols que lentament s'avancen.

Fes un respir petit i apropa't al llindar,

"avui seràs amb Mi al Paradís".