El paisatge d'Olot comença de tenir...


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 520-521)
Municipi:Olot

testing image

El paisatge d'Olot comença de tenir un gran interès quan el cel s'ennuvola, i en aquesta llum més suau, densa, matisada, apareixen els colors que el paisatge conté. El verd obscur monòton dels cels desmoblats de l'estiu, que origina un cromatisme estèril i improductiu, s'enriqueix, es transforma, té un aspecte completament distint. Hi ha un moment suprem en aquest paisatge: és a la primavera, quan cau damunt la terra una plugeta fina, pausada, delicada, intermitent. Llavors apareix un vermell, un groc, un blanc, els colors que la terra dóna amb una precisió perfecta. Aquest és, doncs, un paisatge que s'ha de veure en un determinat moment i en un determinat temps. És una mica incòmode haver-ho de dir: el paisatge d'Olot apareix amb tota la seva normal i modesta personalitat quan hom el mira sota un paraigua o almenys portant damunt les espatlles una gavardina. És clar que veure un paisatge en aquestes condicions no és gaire agradable, ni fàcil, certament. Si no es fa, però, d'aquesta manera i en aquestes condicions, aquest paisatge és decebedor, no pot arribar a concebre's la seva riquesa colorística. La pobresa colorística i pictòrica de la Fageda d'En Jordà, a l'estiu (Maragall), és total. El silenci del plovisqueig primaveral, l'atmosfera grassa que produeix, a les valls, té un altre sentit.