Després, es va instal·lar definitivament...


Obra:Dotze mestres (p. 95-96)
Municipi:Olot

testing image

Després, es va instal·lar definitivament a Olot. Tenia vint-i-cinc o vint-i-sis anys. El germà Joaquim anava triomfant, en la pintura de paisatges; ell es va dedicar a pintar figures. El germà farmacèutic, establert també a Olot, feia camí com a botànic —l'obsessió de la seva vida— i anava essent conegut en el món de la ciència. Els anys passaven, i Marian devia entendre que el pintor de la família no seria ell. De vegades, pintava les figures en algun paisatge d'en Joaquim; per exemple, a Les rentadores. Beró no en devia tenir prou. Més alt d'estatura que els seus germans, tenia una bona presència i era elegant, però se'l veia més aviat poc comunicatiu, tancat en ell mateix i una mica melangiós, sembla.

Més endavant, amb d'altres familiars i amics, van aplegar els imatgers olotins —uns artesans tradicionals— i van crear l'empresa «El Arte Cristiano», de la qual ell va ésser director. Així va tenir, més o menys del seu gust, una feina fixa. Sembla que, per les activitats comercials de l'entitat, va viatjar poc o molt. En 1883 —és a dir, a trenta-cinc anys— es va casar amb Pilar Aulet, dotze anys més jove. Van viatjar per Itàlia. Van tenir set fills. Amb els amics d'Olot havien fundat una revista, «El Olotense», que en 1890 transformen en «L'Olotí». Hi va anar publicant articles. De tant en tant, escrivia un conté. El primer —El roure dels penjats— li publica, però, «La Veu de Catalunya», quan tot just acabava d'aparèixer, en 1891, com a setmanari. En tres anys, en va publicar deu. Del 1895 a l'aparició del primer llibre, quatre més, i en va deixar quatre d'inèdits. No l'haurien pas acreditat de gran escriptor. Les notes necrològiques publicades en 1903 a «La Renaixença» i a «La Veu de Catalunya», deien que Marian Vayreda no va començar a sobresortir fins després de la mort de Joaquim, en 1894. És a dir, quan només li quedaven nou anys escassos de vida.