El bes de la mort (fragment)


Obra:Contes i narracions (p. 55-56)
Municipi:Olot
Comarca:Garrotxa

testing image

El bes de la mort (fragment)

 

El nostre jove estava adelerat i de gran conquista. Una mascareta, rigorosament tapada, el feia bogejar. Era prima i lleugera com una daina, i quan ballava semblava que no tocava a terra. Anava esporuguida com si temés ésser coneguda, i confessà trobar-se allí sense el consentiment, a les dotze en punt havent de ser a casa seva.

No es necessitava pas tant per encendre els mals instints del nostre calavera, qui jurà seria la seva conquista, animat pels llampecs que, sortits dels ulls de la desconeguda, li regiraven el cervell.

Quan la va veure esmunyir-se pels corredors i escala, sortí en persecució i l'emprengué darrera d'ella per carrers foscos i travessers fins al carreró dels Bous.

Semblava que el vent se l'emportava, i el jove no podia amb prou feines seguir-la. Així passaren per sota les tàpies de l'hort dels Caputxins, creuaren per davant la font dels Clusells i prengueren el camí de Morató fins als Desemparats. Allí es va parar, cansada, la màscara, i es deixà caure en un setial de pedra. El perseguidor, pres pel dimoni de la luxúria, ja no tingué fre per les seves passions, que declarà amb tot desvergonyiment, arrambant-se a la seva víctima, que es feia pregar.

De prompte, aquesta s'arrencà la careta i es llançà en braços del jove, besant-lo a la boca. Un gemec ofegat, comparable només al que exhala l'infeliç agarrotat quan l'argolla li premsa la gola i que sols és perceptible pel botxí que tomba la maneta, sortí del pit d'aquell desgraciat en sentir sobre el seu rostre el contacte d'una calavera. Els seus llavis toparen amb dos rengles de dents clavades en unes genives sense carn, i el seu nas s'endinsà en unes fosses nassals de les quals sortia una fetor de tomba irresistible. Els seus ulls toparen amb una mirada fixa que sortia d'unes òrbites sense globus, i aquesta fou l'última sensació que experimentà en aquest món, puix el seu cos va caure aplomat. Era mort.

Quan els seus companys, que havien observat la maniobra i el seguiren de lluny, tal volta amb igual intenció que el xacal, en el desert, segueix al lleó quan va de caça, és a dir, amb la d'aprofitar-se de les despulles del festí, veieren venir en direcció contrària la desconeguda, quedaren sorpresos, però més s'horroritzaren quan vegeren que aquella elegant dama no era més que un esquelet cobert de seda. En passar prop d'ells els mirà amb una rialla estranya i el seu cos cruixia com un feix de garbons. En aquell moment tocaven les dotze.