Vaig baixar al pla...


Obra:Anant pel món (p. 57)
Municipi:Olot
Comarca:Garrotxa

testing image

Vaig baixar al pla, apropant-me en aquell país de paisatge; i cada espessura que veia, cada torrent, fins cada arbre i cada branca, me recordaven arbres, branques i espessures i torrents que havia vist d'en Vayreda. Amb quin gust, allí, vaig omplir-me els ulls de verdor, vaig emborratxar-me el cor de l'aspre perfum de l'herba, vaig viure els quadros del paisatgista! Amb quin delit vaig córrer el natural aquell, fita per fita, gaudint de l'aire, del bosc, dels núvols, de les santes quietuds d'aquella terra! Amb quin alè espigolava tot lo dia, i amb quina pau reposava cap al tard, en aquells florits prats de molsa, que em servien de treball i de repòs!

Aquell tombar de camí, amb fondo d'arbres florits, el coneixia; aquell rieral amb aigua relliscant sota les canyes, el coneixia; coneixia també la soca immensa i oberta, llençant els braços per amunt i omplint els núvols de fulles; l'hortet frondós, íntim, quiet, brodat de plantes amb cara de bondat i de modèstia; coneixia les masies, segudes vora del paller, vessant herba i deixant anar com un sospir de lleugera fumerola, i les salzeredes de fulles blanques de plata; coneixia els caminets, els camps estrellats de flors, els marges guarnits de pedres; i tot plegat, tot lo que es veia de banda a banda de serra, me recordava en Vayreda, me'l presentava, m'explicava ses alegries i ses tristeses d'artista, de tal manera que era amic que ja estimava el dia que la sort me féu estrènyer aquella mà, vibrant llavors i morta ara per a l'art, per a l'amor i per a la pàtria.