2 de desembre de 1894


Obra:Dietari (p. 69-70)
Municipi:Olot
Comarca:Garrotxa

testing image

2 de desembre de 1894

 

Des de llavors les escoles pictòriques han batallat fort: lo natural s'ha anat imposant; però l'exposició d'avui m'ho ha dit, que en Vayreda, sense buscar res en les escoles, no es un vençut, sinó un vencedor. Son mestre fou en Martí i Alsina: se li coneix en les primeres obres, i de vegades un pi, un terme, un altre detall ho revela. Però aviat el deixeble se desféu de les lligadures, i es tornà mestre sense pensar-s'ho. Obeïa la veu interior i sa personalitat sortí clara, amb caràcter propi, i en nostres exposicions se féu admirar una nota nova, clara, tendra i viva: de tan viva fecundadora.

El cel i la terra de la Recança, aquelles figures amagades, negres com fantasmes, aquella carreta que tapa amb ses tenebres un tros de celístia, aquelles ratlles aplanades de les muntanyes sense llum i dels núvols apagats, omplen l'esperit de melancolia pesant, aixafadora.

En canvi, quins raigs de vida i d'alegria en aquelles prades on els pomerars i presseguers esclaten en flor! La primavera brolla de cada pinzellada tendra, gerda, ufanosa. Ningú ha dat mes tou a l'herba dels prats, ni sorprès millor el misteri de les boscúries i dels cims de les muntanyes. Enlloc treu el cap l'artifici; pertot s'escampa la naturalitat plena de senzillesa.

Un quadro a mig fer i que, borronejat solament, deixa endevinar tot un esplet d'hermosura, hi ha al centre de la sala: ell guarda les llums darreres que es ficaren a l'ànima del pintor, en qual cos havia plantat ja les urpes una horrible malaltia. La malaltia tremenda dels qui senten massa. La malaltia del cor, que se'n va al centre de la vida a rosegar de vegades quietament com un corc, de vegades amb mossecs de lleó.