Hi ha una cosa a la població que és bonica...


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 305-306)
Indret:El Firal
Municipi:Olot

testing image

Hi ha una cosa a la població que és bonica i airejada, que té un cert caràcter: és el Firal, l'avinguda vorejada de cafès i botigues, que els viatjants de comerç adoren, i en la qual els pagesos es troben desplaçats. És una avinguda que condueix al que els olotins anomenen el Torí, que és una petita plaça de toros sense tipisme específic, una mica agra. Em sembla que la fira de Sant Lluc no tindria la importància que té en un amplíssim rodal muntanyenc si no fos aquest marc, que és precisament el marc de la fira. I després hi ha una altra cosa fascinadora a Olot, que és sortir en una finestra qualsevol i contemplar l'aparició del paisatge circumdant — els prats sempre verds, els arbres (en aquest moment) tocats de sal i de vinagre tardorals, amb un fons ferruginós i rovellat extremament agradable; i els pujols negroides i brillants, d'un perfil saltironejant i enjogassat. Sembla mentida que els antics volcans puguin arribar a prendre formes tan enraonades. Tot és sucós, amable i — ara que som en la magnificència melangiosa de la tardor — apte per a ésser poblat d'escenes lligades amb les exigències més sentimentals del cor humà. La vida arriba a ésser absolutament plàcida i àtona. Les giragonses del Fluvià fan com una música adormida entre una gotellada menuda i un cel blau i blanc. Pels voltants d'Olot —vistos des de qualsevol finestra — tot és petit, variat, amb racons d'una voluptuositat vegetal lenta i íntima, amb corbes d'una morositat que es queden com flotants en la vostra dispersió mental.