Mentre pujaven pels carrers buits i silenciosos...


Obra:En caure la tarda (p. 197.198)
Municipi:Olot

testing image

Mentre pujaven pels carrers buits i silenciosos que duien al centre, van sentir uns gossos que bordaven. De tant en tant ella feia algun comentari relacionat amb els volcans de la zona i amb la humitat que hi havia, i deia que als estius aquella comarca sempre era plena de gent. Ell assentia, però havia decidit que ella portés la iniciativa. Era l'estratègia que seguia amb els clients i no li havia anat malament, fins i tot el Peris ho admetia: que aparentment decideixin ells, que no se sentin pressionats. A l'Agnès el Peris no li agradava gens. Deia que era fals, que s'adonaria de seguida de la mena de relacions que tenien, que ho utilitzaria en benefici propi, que havien de parlar d'allò i de tantes altres coses...

De fet, va dir ella tot passejant, per això hem vingut. I a la cara del Miquel va aparèixer el somriure que de vegades no controlava del tot però que sabia reconvertir en una actitud simpàtica.

En ser a la plaça porticada, on gairebé tots els bars i els restaurants eren oberts, es van aturar una estona davant de l'església i del conjunt de cases que s'havien construït adossades a l'antiga muralla. Després l'Agnès va dir que seguint aquells carrerons anirien a les escales que baixaven fins al riu i des de les quals podien veure el conjunt urbá amb perspectiva. Però eren unes escales infinites, que es perdien en la nit, i com que el Miquel es cansava, es van aturar a mig camí. Ella es referia novament als volcans apagats, els cràters dels quals eren plens de vegetació i de vida.