testing image

Oda a Olot

 

Oh, Olot, Olot,

bella dorment

sobre llit de gredes

de tants volcans somorts.

Prínceps

de tota mena

pledegen per

desvetllar-te el cor

amb aquell

tan màgic bes.

Vigila vila vella ara

que ja has fet bella creixença

i rumbeges de ciutat

Massa prínceps

et cobegen amb

serenates de rap

i d'altres sonsònies

enganxoses i enganyoses

passades de decibel·lis.

 

Oh Olot, Olot,

cal que estiguis ben atenta,

molts dels teus

pretendents

també són

prínceps

dorments

eterns preadolescents

només desperts a les fosques,

de caràcter estrepitós

per no caure adormits,

 

i fan besos que no

els surten pas del cor,

són només besos físics

apresos de la tele

en hores adormides,

besos híbrids que recorren

totes les parts del cos,

besos epitèlics sense

cap mena d'entrega.

 

Oh. Olot, Olot,

des del meu paradís

amenaçat del Corb

et miro i et sento bella

i dorment

Princesa

somniosa de molses

i de muntanyes de suro,

de rius fets de plata

de la xocolata,

de fagedes simulades

amb belles herbes seques

enfarinades amb traça,

com si la farina fos neu.

Ets la Princesa

enderiada per un món

bla com pessebre ensopit

que no et deixa

despertar.

 

Oh, Olot, Olot.

Si jo tingués el bes

prou màgic per

fer-te obrir els ulls

a oblidar,

Princesa,

els pessebres de ficció

i esbatanar-te'ls ben grans

per fer-te veure la vida

sobre el paradís real

de gredes i d'aiguamoixos

i de fagedes de somni

sobre els teus vivents volcans

per sort ells, sí dorments.

Vius en un bell paradís

que fascina i on, alhora,

cal atenció

per esquivar l'escurçó.

Saps? Princesa, no hi ha vida

sense risc.

 

Oh, Olot, Olot,

Princesa, desvetlla't ja,

no vulguis ser aquella vella

que no veia els seus

tresors.