testing image

Retrobament

 

És perquè he arribat que s'ha encès la vall

i l'albada es perllonga generosa i íntima

mentre els vessants guarden gelosos l'impuls del cor.

Ja no existeixen les nits per al meu temps!

L'espera no és més que l'aurèola

que ha il·luminat amb esclats d'or

el camí massa llarg del meu retorn

i preserven els vents hostils els fruits de la fe.

Ja no sé res del que he volgut,

no recordo res del que he pensat!

Sóc ací, ara, segur de la presència única

i no vull sinó un esguard fix al meu esguard.

Qui ha fet el guió de la meva història?

He retrobat l'oblit i la calma manyaga

perquè la dolor d'ahir s'ha esvaït;

els sentits s'omplen, afinats, d'una gràcia tangible

i l'aire porta un perfum per als meus pulmons.

I ja tot és baixada cap als boscos ubèrrims,

cap a les mars blanes d'onatge dòcil,

cap als espais que inviten al gest folgat...

He estat fidel al que avui val i compta

i el plor s'ha eixugat en el drap dels anys.

Fecunda la sofrença sí, en la vall abrigada,

l'espera ha mort, inútil, i jo he retrobat!