Amics, voldreu acompanyar-me?


Municipi:Igualada
Comarca:Anoia

El carrer de l'Aragall, actualment anomenat Antoni Franch, neix al carrer de la Soledat, travessa el carrer de la Caritat i acaba al carrer de Sant Antoni de Baix. També era conegut popularment com a carrer dels blanquers. En aquest carrer va néixer el poeta Joan Llacuna. Sembla que s'anomenava Baixada de l'Aragall. És un carrer molt proper al riu, situat en ple barri de les adoberies, estret, lleugerament corbat i en baixada. El nom del carrer (aragall, variant de xaragall) possiblement tingui el seu origen en les rases que hi devia fer l'aigua de la pluja abans de construir-se el clavegueram de la ciutat. La casa on va néixer el poeta avui ha desaparegut i en el solar hi ha un edifici nou. Precisament això fa que sigui molt pertinent llegir en aquest indret el següent poema de Llacuna, en què la por de la mort i de l'oblit que aquesta suposa, provoquen la reflexió del jo poètic. En aquest sentit, són particularment commovedors els versos en què el poeta es lamenta per la desaparició d
testing image
Veu de Ricard Giramé:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/qFiCO4X14qwhUSwiJKwh.mp3

Amics, voldreu acompanyar-me?

Però, a on moriré, Senyor?
A on seré enterrat?
I com m'agradaria
-a l'hora dels silencis i els adéus,
quan la daurada llum del sol,
cansada d'abraçar
les places i els carrers,
ja besa dolçament
teulades i muntanyes-
ser enterrat a Igualada!
Amics, voldreu acompanyar-me?
Que tot sigui senzill.
Entrem a veure el Sant Crist
(la sang que va suar al Roser
redimirà les meves culpes),
aturem-nos a la Plaça del Rei
(«Neptú, Neptú,
Príncep de la Placeta!»),
Passem per l'Aragall
(mireu, vaig néixer a aquesta casa!
que és trist:
ja no hi ha el lleonet
del picaporta!
Déu meu, Déu meu,
com van perdent-se
les nostres coses!).
Aquí, a la Soledat,
em batejà Mossèn Ambròs,
i el Bisbe Torras
em confirmà en la Fe.