Cançó a Mahalta


Obra:Poesies i altres escrits (p. 59-60)
Indret:Mas Blanc
Comarca:Osona

testing image

Cançó a Mahalta

 

Com dos infants que van per un bosc de rondalla,

agafades les mans i els cors,

seguim el caminet que entre jardins davalla

cap al país dels teus records.

 

Anem a una ciutat pintada en gris i en rosa,

poblada de  rostres amics,

on un somni vençut, però immortal, reposa

sota nobles porxos antics.

 

On la Felicitat i la Malenconia

volen de cor a cor ensems,

i sembla que la pau humil de cada dia

dugui la pàtina del temps.

 

On, en interiors de secreta elegància,

fermenta el perfum de les flors,

i guarden els divans, amb lloable constància,

la jove empremta del teu cos.

 

On, al cor de la nit, quan el silenci es glaça,

vibra l'ànima dels retrats,

i pels llargs corredors cruix dolçament la passa

dels morts encara no oblidats.

 

On tot és net, i riu la mar a les finestres,

i el sol és alt i molt segur.

On les platges, cenyides d'assutzenes silvestres,

són clares i esquerpes com tu.

 

Allí una barca antiga, que un vell patró governa,

rellisca, mansa, mar endins,

i et porta,  sempre infant, cap a la pàtria eterna

de les sirenes i els dofins.

 

- I clous els ulls. ¿Retrobes, en la mar de l'ensomni,

la barca que et torna a buscar?

Ah, no em deixis en terra! Fes-me lloc al teu somni,

Mahalta! Sóc el teu germà!-