Quan va arribar a Montnegre, estava retut...


Obra:Montnegre (p. 67-68)
Municipi:Sant Celoni

testing image

Quan va arribar a Montnegre, estava retut, i després de mirar, amb un brandó a la mà, la seva església, es ficà al llit alterós i gran com un panteó, i s'adormí com un infant. De bon matí, la claror que entrava per les crètues de la finestra de la seva estança va allunyar-li la son, i el cant dels ocells el féu somriure, i després de senyar-se, obrí el finestral i restà meravellat del grandiós panorama: tot un món de pobles en la llunyania; un riu d'argent; una ciutat vetusta entre calima; una llenca de mar adormit; uns tossals nevats que besaven un núvol immens de color de neu que era una mena d'himne de claredat que pujava lentament per les blavors infinites, canviant de forma, de mica en mica, com si tingués por de caure del cim que l'aguantava. Mossèn Climent s'extasià, i amb veu apagada i ulls somniosos va dir: —Senyor! jo no mereixo tanta bellesa! Natura... oració de color, pregària de forma, meditació de perfums, salms de boscúria! Miracles de bellesa que els homes no capim!