Cançó a Mahalta


Obra:Poesies i altres escrits (p. 56-57)
Indret:Mas Blanc
Comarca:Osona

testing image

Cançó a Mahalta

 

Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard,

els núvols, els cignes i els saules,

jo veig passar pel llac profund del teu esguard

l'ombra de les teves paraules.

 

Fins la paraula més difícil, els teus ulls

que fàcilment saben donar-la!

Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,

la teva mirada ja parla.

 

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,

emmudits els llavis de rosa,

al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius

insinuar-se encara gosa.

 

I també com un cel desemboirat i ras

la teva mirada és tan bella

quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas

cap més presència que la d'ella.

 

9 d'agost, 1937