testing image

Gener

 

Oh transparència dolorosa

d'aquest matí d'hivern!

La vasta calma lluminosa

sobre el silenci extern,

 

com la paraula d'un artista

malalt d'oci i record,

té la dolcesa tèbia i trista

d'una elegia d'or.

 

Ara la terra és nua i bella.

La pau és l'últim vel

de cada línia que cisella

la claredat del cel.

 

La claredat, severa glòria

sobre el paisatge mort.

Així il·lumina la memòria

l'hivern del meu record.

 

Allí també, viva nuesa,

tot és daurat i blau,

i l'aire és clar, d'una tristesa

tèbia com una pau.

 

Quan en una ànima es despulla

cada branca d'ahir,

és nou dolor, novella fulla

en tanys que han de morir;

 

és per això, trèmula espina,

que la delícia em puny

de l'any serè que s'encamina

cap al tombant de juny,

 

quan, com endins d'una ferida

un bes amarg i obscur,

sento fluir en la meva vida

la saba del futur...

 

-O transparència dolorosa,

si, igual que tu, el meu cor

fos una calma lluminosa

sobre un silenci d'or!

 

1942