testing image

Abendlied

 

El cel té una blavor de miosotis. Rosa,

un núvol ens amaga el sol ponent;

i la mà freda de la tardor posa

una mica d'or a les ales del vent.

Oh tarda clara de novembre! Lent,

el dia mor en cada cosa.

 

Una boira poc densa flota, vaga

i violeta en un fondal humit.

Un toc de campana, eixamplant-se, naufraga

a les riberes de la nit.

Jo sento en el meu pit

alguna cosa que, com en el món, s'apaga.

 

Llavors, a fer-me companyia,

arriba de molt lluny un cant de melangia,

missatge d'Ariel.

La tarda pren una ànima de violoncel.

I flors mig adormides i anònimes perfumen

el capvespre i la música de Schumann.

 

1938