Al cap de sis o set dies...


Obra:Memòries 1905-1940 (p. 294-295)
Municipi:Vajol
Comarca:Alt Empordà

testing image

Al cap de sis o set dies van bombardejar la Vajol, on s'estatjaven el president Negrín i dos o tres ministres, i una de les bombes va caure en un barranc de les immediacions del Guilla, no gaire lluny del mas. Aquella nit, els germans Trabal, en Gasch, l'Oliver, l'Obiols, en Montanyà i jo, vam «desertar» camí de les Illes, el primer llogarret francès que es trobava a l'altra vessant del coll de Manrella. Què en trèiem, de quedar-nos? A can Mallol, l'última masia que ens sortiria al pas abans de passar la ratlla, els masovers i una parella de mossos d'esquadra seien al voltant d'una foguera. A distància ens havia atret la vermellor de les flames que llepaven el xai a l'ast i la seva trasbalsadora fragància.

—Bona nit.

—Bona nit.

El masover va oferir-nos una llesca de pa, un tros de carn, un got de vi i un pedrís vora el foc. Són detalls que no s'obliden. Haurien de passar catorze anys abans no tornéssim a tastar el pa de casa.

En la fosca, el camí era indecís, perdedor. Ens vam equivocar moltes vegades abans d'arribar al cim. Finalment una pedra termenal va indicar-nos que ens trobàvem a ratlla de frontera. A baix, al peu de la carretera fonda i entenebrida, s'arrengleraven les dues dotzenes mal comptades de cases de les Illes. Eren quarts de sis del matí. El cel era tot estrellat. Per defensar-nos del fred i de la fatiga ens vam refugiar en un casalot enrunat i abandonat a mitja vessant de la collada, i bon punt es féu de dia i al poble van obrir les primeres portes, vam afanyar-nos a baixar.

Sense tenir temps de menjar-nos la gran llesca de pa blanc que el flequer va oferir-nos, un gendarme ens obligà a prosseguir el camí fins al Voló.

Au Boulou on vous attend!