La tornada, de nit, de Can Descals...


Obra:La guerra 1936-39. Memòries (p. 241-242)
Municipi:Vajol
Comarca:Alt Empordà

testing image

La tornada, de nit, de Can Descals al Mas Perxés, va deixar-me una darrera impressió, de les que resten inesborrables a la memòria, de la gran tristesa de l'èxode, del dolor de tanta gent i bona gent sofrint per la cruel devastació de la guerra. La nit era fosca; a estones, seguint entre uns flocs de núvols esquinçats pel vent, vagava pel cel cendrós un creixent de lluna. En el paisatge muntanyenc d'alzines, la seva llum esblaimada, caient damunt d'un món d'ombres, tenia reminiscències de màgia neolítica i conjurs druídics. Tornàvem a ésser, mil·lennis enrere, en els temps penombrosos de les migracions de pobles. Als dos costats de la carretera, en les clarianes sota els arbres, hi havia colles que feien la darrera aturada abans de sortir. Alguns havien fet foc, i la resplendor de les flames repintava amb una llambregada rogenca els rostres cansats. I per la carretera, malgrat l'hora, passava la corrua de cotxes i de carros; d'homes, dones i infants. La nit d'hivern era crua, inclement; sota el seu desempar, moltes dones i criatures per abrigar-se s'havien posat al cap uns grans mocadors foscos, o mantes grises, blanques, ratllades, que donaven al quadre un caient d'estampa bíblica. Amb el seu clarobscur, els seus contrastos, la resplendor rogenca de les fogueres, les grans taques d'ombra, la llum indecisa del bocinet de lluna, la quietud de les colles adormides i les fileres de gent caminant en les tenebres, el quadre era dramàtic, patètic, al·lucinant. Quina pena tan profunda que el darrer cop d'estar a la nostra terra, entre la nostra gent, fos en aquella hora de dolor!