Sant Pere Pescador està enclavat...


Obra:Proses bàrbares (p. 847-848)
Comarca:Alt Empordà

testing image

Sant Pere Pescador està enclavat a la ribera esquerra del Fluvià, a tres quilòmetres del mar. Com tots els pobles que s'aixequen en l'extensió immensa de conreus i de maresmes que circumden el golf de Roses, s'albira de lluny; griseja entre la verdor dels camps enrondat de pallers, de tàpies, de poalanques i figueres. Les seves cases són baixes; mai no tenen més de dos pisos; algunes, bastides de menuts rierencs, s'esquerden i s'enrunen. Hi ha fems i palla pels carrers. Les fatxades blanques, grogues, blaves, els balcons engingollats de panotxes i les finestres amb testos de moraduix i alfàbrega, els comuniquen un aspecte festiu i rioler. El sol hi bat, i pel cim de les teulades el cel lumínic, estenent-se sense noses, us fa endevinar, a fora, l'amplària d'uns horitzons puríssims, esbandits per l'alè tramuntanal o per l'oreig salabrós del mar llatí. I, al mig d'aqueixa claror i d'aqueix ambient oxigenat, hi veureu passar els homes més alts i les dones més desimboltes i cridaneres de tot l'Empordà. Uns i altres reneguen i es barallen per no res. Elles, sobretot, s'embranquen en terribles palestres, de les quals, en l'abundós brollar de paraules que s'encreuen i entrecreuen, no entendríeu pas altra cosa que insults i flastomies vibrants i esquerdades entre un viu accionar elàstic i descarat.