Després de tant caminar...


Comarca:Alt Empordà

testing image

Després de tant caminar teníem les dents llargues. No ens deixaren parar un moment; esmorzàrem amb quatre queixalades, caminant; sort que tots portàvem sarró i botella que els amics d'Agullana i de Darnius ens havien proporcionat; però entre els xerrics nostres i dels soldats, prompte es tornaren pansides i arrugades.

Arribàrem a Sant Llorenç de la Muga a les 9. Els carlins ens deixaren lliures dins de la població; posaren guaites al campanar i sobre els turons del voltant, i ens digueren que fins a les cinc de la tarda podíem descansar. [...]

Al trobar-nos sols pels carrers de Sant Llorenç, cada u féu les seves reflexions més o menys tristes. Dinàrem en un mal hostal, però com que tots teníem gana, férem honor a l'escudella i a la carn d'olla. La mestressa ens féu tastar botifarres i llonganisses de l'hostal, pebrades d'un pebre foll que ens escaldava la boca. Després de restaurats tornà el bon humor. El sastre, que en passar per la mala terra s'havia fet un esquinç vergonyós a les calces, se'n compra unes amples de vellut amb botó de banya.