La fixació del terreny primer...


Obra:Tres guies (p. 258-260)
Municipi:Roses
Comarca:Alt Empordà

testing image

La fixació del terreny primer i la construcció del gran pont gòtic sobre la Muga —els fonaments del qual es veuen avui a flor de terra als sorrals del riu—, amb la consegüent fixació de la «barra» o oficina dels burots per entrar des de Roses a Castelló, van ésser potser els factors decisius de l'augment de la marina de Roses. Van ésser construïdes al voltant del poble unes muralles, les claus de les quals guardava l'abat; es col·locaren torres de guàrdia sobre les penyes per a vigilar el mar; una església romànica de tres naus, de parets fortes i obscures, donava al conjunt un aire de fortalesa. Els seus habitants es dedicaven a la pesca i a l'extracció del coral, que no podien vendre enlloc més que a Castelló. Des de molt antic va ésser, doncs, Roses una població militar, i aquesta circumstància ha fet que hagi estat en el transcurs dels segles diverses vegades arrasada. Fins el 1402 no aconseguí Roses la seva llibertat municipal completa. Va ésser el segle XIV, el 1354, quan Roses visqué la seva primera gran anècdota militar: la reunió a la seva rada de tres-centes veles amb dotze mil homes i cinc-cents cavalls embarcats, que al comandament del general del mar Bernat de Cabrera passaren a Sardenya a sufocar una rebel·lió aixecada en aquella illa.

Si havíem de fer un balanç dels efectes que les vicissituds històriques han projectat sobre Roses, resultaria completament negatiu. Roses ha estat assetjada innombrables vegades, arrasada, saquejada, i destrossada, per terra i per mar, en moltíssimes ocasions. En el llarg període de les guerres incessants de l'absolutisme monàrquic (períodes dels Àustries i dels Borbons) no s'ha produït la més petita acció als fronterers Pirineus que no hagi estat recolzada sobre Roses. Els més excelsos noms de la marina espanyola sentiren el retrunyir de les bombes en les aigües d'aquesta badia. Es pot dir que, fins a la guerra de la Independència, Roses ha exercit un paper de molt renom i fama en la història militar.

Però no en va Roses ha estat durant segles un poble d'anomenada. Més que un poble, ha estat una plaça, i això imprimeix un caràcter. A Roses són gent de rei, que tiren bombes i bales..., diu la vella cançó. Els seus habitants tenen fama de fer grans crits, de tenir uns certs fums i algun puntiglio. A vegades els pescadors d'aquí s'han estimat més naufragar que cedir en una qüestió d'amor propi... I això no és una crítica, per descomptat. És un fet i res més. El passat imprimeix, fatalment, caràcter...