Sóc quan em mires...


Obra:Del temps (p. 448-449)

testing image

Sóc quan em mires,
però el vaivé del viure
jo te'l compasso.
Res no dura per sempre;
recorda-ho quan no em vegis.

Si em mires, pensa
que el temps tan sols és l'ombra
que t'acompanya;
jo només te'l recordo,
tu en fas vida viscuda.

El temps que compto
tu l'emplenes de vida.
Fes-la tan digna
com sàpigues i puguis
pel teu bé i el dels altres.

Cap temps imposa
neguit o bé silenci.
Estimar, sempre
és una opció de vida,
lliure, prudent i digna.