Ho sap tothom, i és profecia


Obra:Onze Nadals i un Cap d'Any (p. 209-211)
Comarca:Alt Empordà

testing image

Ho sap tothom, i és profecia

 

Ho sap tothom, i és profecia.

La meva mare ho va dir un dia

Quan m'acotxava amb blats lleugers;

Enllà del somni ho repetia

L'aigua dels astres mitjancers

I els vidres balbs d'una establia

Tota d'arrels, al fosc d'un prat:

A cal fuster hi ha novetat.

 

Els nois que ronden per les cales

Hi cullen plomes per les ales

I algues de sol, i amb veu d'albat,

Criden per l'ull de les escales

Que a cal fuster hi ha novetat.

Els qui ballaven per les sales

Surten i guaiten, des del moll,

Un estel nou que passa el coll.

 

El coraller ho sap pel pirata

Que amaga els tints en bucs d'escata

Quan crema l'arbre dels escrits;

Al capità d'una fragata

Li ho diu la rosa de les nits.

L'or i l'escuma d'una mata

Clamen, somnàmbuls, pel serrat:

A cal fuster hi ha novetat.

 

El plor dels rics salpa pels aires,

I les rialles dels captaires

Solquen els glaços del teulat.

Un pastor ho conta als vinyataires:

A cal fuster hi ha novetat.

El roc dels cims escampa flaires,

I al Port mateix, amb roig roent

Pinten, pallards, l'Ajuntament.

 

El jutge crema paperassa

Dels anys revolts, a un cap de plaça,

I el mestre d'aixa riu tot sol.

El fum dels recs ja no escridassa

I els pescadors faran un bol

Tot és silenci al ras de raça

Quan els ho diu l'autoritat:

A cal fuster hi ha novetat.

 

Els de la Vall i els de Colera

Salten contents, a llur manera,

I els de la Selva s'han mudat;

Amb flors de fenc calquen a l'era:

A cal fuster hi ha novetat.

De Pau i Palau-saverdera

Porten les mels de llur cinglera

I omplen els dolls de vi moscat.

 

Els de Banyuls i els de Portvendres

Entren amb llanes de mars tendres

I un raig de mots de bon copsar

Pels qui, entre vents, saben comprendre's.

Els traginers de Perpinyà,

Amb sang barrada en drap de cendres,

Clamen dels dalts del pic nevat:

A cal fuster hi ha novetat.

 

Res no s'acaba i tot comença.

Vénen mecànics de remença

Amb olis nous de llibertat;

Una Veu canta en recompensa:

Que a cal fuster hi ha novetat.

Des d'Alacant a la Provença

Qui mor no mor, si el son és clar

Quan neix la Llum en el quintar.

 

La gent s'agleva en la nit dura,

Tots anuncien la ventura,

Les Illes porten el saïm,

I els de l'Urgell, farina pura:

Qui res no té, clarors del cim.

La fe que bull no té captura

I no es fa el Pa sense el Llevat:

A cal fuster hi ha novetat.