Sento olor de baladres i llorers


Municipi:Igualada
Comarca:Anoia

Aquest passeig tenia originàriament el nom de passeig de l'Albereda i fou traçat l'any 1834, en el procés d'ampliació que la ciutat va patir durant el segle XIX. En el seu moment fou una via de característiques extraordinàries, tant per la seva dimensió -40 metres d'amplada i més d'un quilòmetre de llargada- com pel fet d'haver estat construïda en un camp obert completament allunyat del nucli urbà.El projecte, realitzat per l'arquitecte Pere Serra i Bosch, tenia com a objectiu vehicular l'expansió de la zona, en la qual, al llarg del XIX, van ser edificades diverses fàbriques, i va servir, de retruc, per donar feina a una munió d'obrers que l'havien perduda a causa de la crisi provocada per la segona guerra carlina. Es tracta, per tant, d'un bon lloc per llegir el següent poema de Joan Llacuna, una elegia a través de la qual el poeta contraposa un passat ple de bellesa i felicitat amb un present en què aquesta felicitat s'ha perdut. Tanmateix, l'autor, contemplant el passeig,
testing image
Veu de Francesc Macià:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/gvdY2gpqybJXmZN0QTPe.mp3

Sento olor de baladres i llorers

Deixeu que toquin les campanes;
el seu ressò m'evoca la infantesa.
Sento olor de baladres i llorers;
revolen pel Passeig
celestes melodies.
Serà la Primavera que retorna?
Un maig llunyà, cors d'àngels
ens van portar una filla.
Estrella o assutzena?
Tija de madrigal,
santa Cecília li nimbà les mans.
L'aire era net,
el blau del cel, de lliri.
Sobre el balcó
volaven orenetes.
Després,
les guerres allunyaren els ocells
i al meu jardí sols hi van créixer cards.