EN JOSEP MOMPOU, EL PINTOR, M'HAVIA ENCOMANAT...


Comarca:Alt Empordà

testing image

EN JOSEP MOMPOU, EL PINTOR, M'HAVIA ENCOMANAT D'IL·LUSTRAR UNA NATURA MORTA. TOT PENSANT-HI, I EN TORNANT DEL PORT DE LA VALL CAP AL MEU ALBERG DE PORT DE REIG -BUFAVA EL MESTRAL I EL MAR S'ENCRESPAVA I ENFOSQUIA-, M'HAN ATURAT ELS FRIGOLA, DE CAÇÀ DE LA SELVA, M'HAN DIT «QUE ANAVEN A CAN CANET, EL LLIBRER DE FIGUERES, PERQUÈ ELS GUARDÉS UN DIARI QUE ELS HAVIEN ASSEGURAT QUE DUIA QUE JO M'HAVIA MORT». S'HO HAVIEN CREGUT. EN PREGUNTAR-LOS COM S'HO HAVIEN PRES, HAN RESPOST QUE HAVIEN COMENTAT ENTRE ELLS: -POBRE FOIX, POC EL VEUREM CAP MÉS ESTIU AL CAFÈ DE LA MARINA.

Cansat d'anar per vila

Jo si que torno al Port;

Allà ningú cavil·la:

Qui no pesca va a l'hort

Al cau de la Sibil·la

Fan córrer que soc mort.


 

Diuen que ho duu el diari

I ho ha llegit el bus;

Se'n fa creus el vicari

Que diu missa al Pertús:

Al mirall de l'armari

Ja em veig com un intrús.

 

Si passo per la Riba

Quan l'alga fa el seu bull,

El del cafè m'esquiva

I s'amaga el del trull;

Somric als de l'estiba,

I em guaiten de mal ull.

 

Plora el qui ferra l'ase

Tot fent renou pel sou

I l'airosa que es casa

Amb un bastaix de bou.

Me'n vaig de dret a casa

Que encalcinen de nou.

 

Passo, llarg, per la sala

Amb retaules bastards

I el que cullo a la cala

Pel ponentol de març;

Prenc l'escopeta amb bala

I salvo el bruc i l'arç.

 

Sé on la perdiu s'ajaça

I on vola, si s'escau;

No cal forfollar massa

Les mates de Puignau:

Qui té ull per la caça

Ben tost albira el cau.

 

D'un tret, dalt, a la coma,

Abato un perdigot;

O de pèl o de ploma

Ço que hec ho enfunyo al pot:

No em cal fer el Dret, a Roma,

Per enxarxar un peixot.

 

Amb caça i pesca forta

Tothom atia el foc,

L'hostal m'obre la porta,

I gairebé els commoc:

-Us porto, per al coc,

Una natura morta.