Llegenda del Babau, Eusebi Corominas


Municipi:Ribesaltes
Comarca:Rosselló

sereno Persona encarregada d'anar a la nit pels carrers, i que de tant en tant deia cridant l'hora que era, el temps que feia i ajudava les persones que tenien algun problema.

ballesta Arma que serveix per llançar  boles de pedra o fletxes.

resplendor Llum que brilla.

aiguamoll Terreny ple d'aigua.

bassals Sots que hi ha a terra coberts d'aigua.

deixalles Les coses que es deixen perquè no són útils, perquè no estan bé o perquè no són necessàries. Escombraries.

autoritats Les persones que manen en una vila o ciutat.

enrabiar-se Estar molt enfadat.

ajuntament Grup de persones que governen una vila o ciutat. Lloc on hi ha les oficines de les persones que governen una vila o ciutat

enrabiada Enfadada.

senyor Persona que té molt poder i propietats en un lloc. Paraula que es diu a davant del nom d'un home en senyal de respecte.

fona Instrument que serveix per llançar pedres, format per una tira de material flexible lligada per cada extrem a dues codes primes.

petjades Senyals que deixen els peus d'un animal o persona a terra

escates Petites làmines que cobreixen el cos de certs peixos, rèptils o mamífers.

pudor Olor molt desagradable.

heroi Persona molt valenta i amb molt coratge.

urpes Ungles fortes i corbades de certs animals.

gorg Dipòsit fondo ple d'aigua que es forma en un riu o torrent.

testing image

Llegenda del Babau

 

La història passa cap a l'any 1290, al Rosselló, quan hi manava el rei Jaume II de Mallorca.

Després de les disputes que havia tingut amb el seu germà, Pere el Gran, rei de Catalunya i Aragó, que va morir el 1295, la pau va tornar al país. Però era una pau  molt feble, i la vida al camp no era gaire segura.

La petita vila de Ribesaltes tancava les portes de les seves altes muralles cada vespre. Les tancava tota la nit per por dels pillards i els bandits.

A la nit un grup de persones amb armes vigilaven pels carrers de la vila mentre el sereno anava dient de tant en tant quina hora era.

La nit del 2 al 3 de febrer era molt gelada. Al nord de la vila hi havia un gran aiguamoll, fins a prop del riu l'Aglí, amb tot de plantes al voltant. Es podia veure la lluna en molts bassals de l'aiguamoll, que feien de mirall.

Tot semblava tranquil, tant a dins com a fora de la vila.

De sobte, es van sentir uns plors d'infants i crits horribles. El grup de persones armades van córrer cap al lloc d'on venien els plors i crits. Però des de dalt de la muralla només van poder veure una ombra negra que fugia en direcció al riu. Van anar tot seguit a trobar el sereno,  que també havia vist aquella ombra negra. El sereno estava molt espantat i anava repetint les mateixes síl·labes, "ba... ba... ohhh!!!", que si les dieu juntes sonen com si diguéssiu "babau". I el poble, quan ho va saber, es va fer seva aquella paraula per anomenar el monstre: el terrible Babau.

L'endemà al matí, les persones que cercaven els infants que ploraven, van sortir a fora de la vila i van trobar sis petits cossos, sense braços ni cames. Estaven a prop d'un forat gran que hi havia al mur, a prop del forn comunal on feien el pa. El monstre devia haver entrat per aquest forat per agafar les sis criatures. Aquest forat, la gent de la vila el feia servir per llençar a fora de la vila les deixalles.

La gent estava molt intranquil·la, però les autoritats no feien res per solucionar el problema. I la gent va començar a enrabiar-se.

Aleshores, l'ajuntament va decidir de tapar el forat amb uns troncs de fusta molt gruixuts, però això no va aturar el monstre Babau. Aquest va tornar a entrar a la vila unes quantes vegades per fer-hi més accions dolentes. La gent, enrabiada, volia eliminar el monstre fos com fos. I aleshores va anar a trobar el senyor de la vila, en Galdric Trencavent, que tenia fama de ser bon caçador i de disparar molt bé amb la ballesta.

En Galdric Trencavent es va estar unes quantes nits a prop del forat, però sense els troncs de fusta. Esperava que hi entrés el monstre. Però el monstre, com si veiés el perill, no va tornar més. Aleshores, en Trencavent va tenir la idea de plantar un pal a terra a davant del forat i lligar-hi un porc molt gras, que no parava de cridar perquè no es podia moure.

La nit era molt clara i la lluna ben rodona i vermella; acabava de sortir de darrere la mar que hi ha a prop i s'alçava en un cel sense núvols. El monstre, en sentir els crits del porc, va sortir dels aiguamolls i es va dirigir cap a l'animal. A en Trencavent, li tremolaven les mans, i va disparar amb dificultat una bola de pedra a la cara d'en Babau. Els ulls terribles li brillaven amb una resplendor roja. En Galdric es pensava que no l'havia tocat, però de seguida va veure que el monstre caminava malament i que fugia. Aleshores va comprendre que la bola de pedra l'havia tocat. Se'n va alegrar, però no va voler perseguir en Babau a mitja nit. Era perillós fer-ho a les fosques i en un lloc que la bèstia ferida coneixia molt bé. Va esperar que es fes de dia.

Quan ja es feia clar, el senyor de la vila, a dalt del seu cavall, anava davant d'un grup format per gent de la vila amb armes i amb forques, llances i fones. Van veure a terra les petjades que hi havia deixat el monstre. Quan s'acostaven als aiguamolls, les petjades eren cada vegada més clares. Aleshores, en Trencavent va veure a un centenar de metres una massa de color verd, quieta. Ho va dir tot seguit a la gent que el seguia. Tothom estava espantat i per això ningú no caminava. Era mort, el monstre? O ho feia veure? I si s'aixecava i els atacava?

El senyor, sense esperar, va decidir amb coratge d'acostar-se tot sol a la massa verda, i va disparar-hi unes quantes boles de pedra i fletxes. Les fletxes van passar xiulant a prop de les escates d'en Babau, que no es va moure gens. Després d'això, els de Ribesaltes es van sentir valents i van avançar tots junts fins a prop d'aquella cosa horrible.

Era una mena de monstre prehistòric, mig drac mig tiranosaure, cobert des del cap fins a la cua d'escates verdoses. A la gola, on no hi tenia escates, s'hi havia clavat una fletxa. L'animal feia uns vint metres de llargada. A les potes de davant hi tenia unes urpes negres; les de darrere tenien la forma d'una mà amb els dits estesos, com les d'un amfibi. La boca, mig oberta, deixava veure unes dents llargues i afilades com fulles de rasurar. Els ulls, mig tancats, encara deixaven anar una mica de llum roja.

En Babau havia mort a prop d'un gran gorg molt profund d'aigües de color blau, una mena de font que avui ja no existeix, que li servia de refugi i que desembocava al mar. La bèstia no es movia gens, i la gent va esperar una estona abans d'acostar-s'hi del tot. Després, la van envoltar i van començar a donar-li cops de peu i a punxar-la amb forques i llances mentre cridaven: "Visca, visca!" Alguns es van enfilar damunt d'en Babau dient-li de tot per venjar-se de la por i dels dies d'angoixa que havien passat. Però de seguida en van baixar perquè l'animal feia una pudor insuportable. En Trencavent va ordenar a la gent que anés a cercar unes palanques per poder moure el monstre i llençar-lo al gorg.

Abans, i per tenir una prova de la gran acció que havien fet, el senyor va demanar que agafessin tres costelles del cadàver i que el portessin triomfalment a la vila. Allà, l'heroi i els qui el van seguir van ser rebuts amb grans festes fins a la nit. El cadàver d'en Babau finalment va desaparèixer al fons del gorg. Des d'aleshores, cap parent de l'animal no ha vingut a turmentar les nits de la gent de Rebesaltes... o gairebé mai! Perquè, tot i que l'animal ja no hi és, als nens i nenes avui encara se'ls diu, quan no es porten bé, que faran venir en Babau. S'ha de dir que l'horrible criatura ha donat el seu nom als habitats de Ribesaltes, els Babaus, que fan festes per recordar-la.

Hi ha gent que diu amb sorpresa: "Que són estranys. Fan festes per recordar un monstre que es menjava les criatures!" També hi ha persones que recorden que el primer significat del mot babau és el d'innocent o ingenu, i que Ribesaltes no és pas gaire lluny de Pià!

(Versió català fàcil a cura d'Eusebi Coromina)