Malgrat la misèria, la pagesalla reia.


Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Malgrat la misèria, la pagesalla reia. Cantava, bonhomiosa. Totes les veus del Llenguadoc i del Rosselló s'anaven barrejant amb la dringadissa de les forquetes en les escudelles, amb els crits dels mainatges sota els plàtans de la Passejada i per les avingudes florides del parc. Un rec corria sota els balandres gegants entre la passejada i les hortes de Sant Jaume.

De les muralles no en quedava quasi res. L'antiga porta de Canet, misteriosa i muntanyenca com les entrades de Briançon o Montlluís, havia desaparegut sota els pics i les pales dels arrasadors. El senyor Bartissol podia refocil·lar-se. Cada pedra enderrocada del vell Perpinyà es transmutava en lingot d'or. L'especulació immobiliària del segle!

La vila, sense muralles, semblava fràgil i un xic ridícula com una bella dama nua, agafada en flagrant delicte d'adulteri. Sí! Perpinyà, la vila reial, l'havien violada.

—Som pas d'acord amb tu, Alexandre —em digué en Pere. És el progrés... Perpinyà s'estufava darrere de les seues fortificacions... Ara, serà una vila moderna qualsevol.

—Ho és pas... Sabes que, hi ha qualques dies, vaig veure el poeta Mistral. Me vaig envisar que Avinyon ten encara totes les seues muralles i això l'ha pas empatxat de créixer... Al contrari!

— Hi ha pas manera de discutar amb tu... Sempre vols tenir raó!