Prop del Castellet trobo En Frontera.


Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

7.II.39

 

Prop del Castellet trobo En Frontera. Li parlo de la meva anada a París. Em diu que en parlarà amb En Martí Feced i que després passi pel Casal Català. Encara no ha dinat i són quarts de tres. No perd les habituds barcelonines: ja les hi faran perdre.

Una mica més enllà percebo un grup de gent coneguda que va acostant-se. Ells també m'han vist: En Trabal, l'Obiols, En Benguerel, En Gasch, l'Oliver, En Muntanyá. Semblen molt contents de trobar-me. M'expliquen les penes i treballs que han passat, que passen encara. Quinze dies sense despullar-se. No duen sinó el que porten al damunt. A Agullana, estesos pel bosc, van sofrir el bombardeig, que anava per a ells. Després van anar a raure al Voló. Per fortuna van poder evitar el camp de concentració, i van refugiar-se en un cafè. Van voler telefonar-me a l'Establiment, però els telèfons estaven desballestats. «Us hauríem demanat si ens podíeu donar un plat de sopa», diu en Trabal. Sortosament, algú va dir a un senyor marsellès, que es trobava al cafè, el Sr. Rene Bouveret, que allí hi havia un grup d'escriptors catalans. I va oferir-se'ls tot d'una, i amb el seu cotxet va traslladar-los a Perpinyà, i ara els acompanya a la Prefectura per obtenir un permís de vuit dies d'estada a Perpinyà. I, efectivament, els l'obté, la qual cosa és molt difícil. No tenen habitació. I, així i tot, no presenten mal aspecte. «Oh!, perquè ens veieu avui, que ens hem afaitat i arreglat», explica en Muntanyà. No cal dir que al cap d'un moment de trobar-nos ja m'han parlat, indignats, de l'abandó en què els havien deixat En Pous i En Riba. A Agullana, van celebrar un ple de la Institució, i van nomenar president En Fabra. En Trabal m'ha demanat si jo volia seguir formant part de la Institució. «Oh, però la Institució no ha deixat d'existir», he replicat, sorprès, una mica vivament. «És clar, és clar», m'han dit.