Els barrots de les reixes del Castillet...


Obra:Climent (p. 96-97)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Els barrots de les reixes del Castillet projecten pals i ganxos d'ombra en el trespol, com l'escriptura d'un infant. Bat el sol i hi cau, filtrant-se sobre la màrfega, i el presoner encara dorm. La diada anterior havia estat dura i, al capdavall, la presó en fou la més venturosa fi que pogués esperar. Les verdulaires, amb la còfia gavatxa engavanyant llurs testes de terra cuita, van i vénen del mercat de Perpinyà, amb el cistell curull de tomàquets al roig viu, verds pebrots lluents i morades albergínies. És el temps de les millors hortalisses, que passen sota l'arc de la presó, esclatants de vives colors, dins el cistell de les marmanyeres, exhalant en l'aire els seus rústecs i sanitosos perfums. El presoner es desperta, embriagat, eixordat per la cridòria, la calor i la remor cantadissa de la Tet, que s'escola sota la reixa com un riu de balada, i remarca la joia de viure. Pot estireganyar-se a pler, de la manera primària i poc polida que ho deuen fer els dissortats que aquella cel·la penitenciària sol estatjar. Ningú no l'observa. On és? Dubta un moment, corromput per Descartes, del testimoni dels sentits, de l'ardència del sol canicular, l'aroma de les albergínies, la cridòria del mercat i la remor del riu. Però tots els esdeveniments dels dies anteriors li acudeixen calidoscòpicament a la imaginació, i té encara sota les anques la impressió del trot dur del seu cavall, fins la ratlla de França. Després, gendarmes, cares vermelles i bigotudes autoritats, somriures benèvols. La seva qualitat de diputat no ha pogut encara ésser provada. No obstant, l'escarceller, temorós d'un compromís —l'home que mai no mentí no en devia certament tenir l'aire— l'empenyé a aquella cel·la, passablement inconfortable, corregué el forrellat i el deixà sol. Almenys li hagués restat la companyia del brau Ramon Roger! Però en lloc d'aquest estrenu guerriller, és el traïdor general Ruiz el que li volen donar per companyia, i el nostre pres s'hi nega. En retornar l'escarceller, no demana recapte, sinó ploma i paper i escriu...