De la muralla antiga que cobria...


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 602-603)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

De la muralla antiga que cobria la part baixa de la ciutat (mirant a França) no en queda més que el cèlebre Castellet, edifici de rajoles d'una cruesa de color remarcable i que si fos de pedra semblaria més his­tòric i dramàtic. La idea de fer córrer un filet d'aigua pel peu del que foren les muralles, que avui serveixen d'emplaçament a la Prefectura, al Gran Hotel i a altres edificis importants, fou ben trobat. A aquest filet de riu urbà li han posat, modernament, un coll d'aletes de ciment armat i uns jardinets que el flanquegen, provincial i ben arreglat. És un fil d'aigua endiumenjat i ombrejat d'arbres alts que no li fan gens de mal. En el pont que el cobreix portant al damunt el Palmàrium—un cafè gran, fred i d'unes dimensions adequades per a cridar — es produí l'inici de l'eixamplament inicial de la ciutat devers el ferrocarril — devers la Gare. És costum d'anar a veure el Canigó del Palmàrium estant. Des de les terrasses dels cafès, les grans muntanyes són admirables. A l'hivern el Ca­nigó és blanc, brillant, lleugerament rosat. A l'estiu, fa una massa verda d'una impressionant severitat. A tot el curs del riuet — o sigui de la Bassa — es produeix una alternació de la vida de la ciutat. Devers els paratges del Castellet, damunt la barana, apareix de vegades una rastellera de gitanos. Els gitanos de Perpinyà són remarcables. Són molt típics, sorneguers, acabats en punta, amb unes gorres enormes, com núvols, al cap. De tant en tant es toquen l'os de l'esquena, constaten que és sempre allí mateix, fan voleiar la vara i miren amb una mena de satisfacció i d'enveja, com passen les euguetes i els cavalls.