L'endemà, vaig travessar la sala d'honor...


Obra:La guerra dels cornuts (p. 86-87)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

L'endemà, vaig travessar la sala d'honor de l'Ajuntament de Perpinyà al bell mig del parlament d'Albert Bastardas, antic alcalde de Barcelona i ara vicepresident de la Mancomunitat. Un home amb bigotis forts i ulls tristos i cansats. La república, en l'adversitat, sempre recorda que França és la filla primogènita de l'Església. Contra tots els manaments laics, vam participar en una missa militar a la capella del Santíssim Sagrament. L'adjectiu militar constitueix una pedrera inesgotable per a les antítesis. Justícia militar, música militar. Missa militar! I per que no tendresa o amor militar?

Els mutilats, amb l'arrogància dels vells que es rifen de tot, ocupaven l'església, cofois de ser els herois de la festa. Feien dringar les cames de fusta, els ganxos amb una delectació macabre com per retreure'ns que ens quedéssem sencers. Monsenyor Carsalade du Pont va tocar tecles tan sublims que hauria fet plorar el kàiser i tot.