Tothom, a Perpinyà, coneix la flaire de la xocolata...


Obra:El navegant (p. 62-63)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Tothom, a Perpinyà, coneix la flaire de la xocolata mentre cou, i als del carrer de la Fusteria ens excita pensar que aviat cobrirà la flaire una mica àcida de la fusta pelada i tallada. De més menut, les meves passejades per Perpinyà em portaven prop d'altres xocolateries, totes embolcallades d'un fum perfumat que fins i tot vencia l'olor de femtes de cavall. Coneixia la fàbrica del carrer dels Argenters, la del carrer dels Tres Reis i la del carrer de la Font Nova, que gairebé sempre tenia la porta oberta de bat a bat, com si fos possible entrar-hi i servir-se. Des de fora, sentíem els sorolls inquietants de palanques i premses, el buf de les olles i el vaivé dels obrers. Tenia dos amos, els dos germans Oliver de més o menys l'edat del pare. L'Oliver gran era malcarat i, quan treia el cap per mirar quin temps feia, escopia cap a nosaltres. Li dèiem en Corcat, per les seves dents negroses. L'Oliver petit, en canvi, quan sortia a mirar el cel xerrava amb les veïnes i badallava, sobretot quan l'estretor dels carrers li deixava caure un polsim de sol fins a la cara. En veure'l ens apropàvem, provant de semblar ocupats seguint una aranya o fent volar amb el peu pilotes de pellots. El saludàvem i ell de tant en tant extreia quatre o cinc quadrats de Xocolata del seu davantal i ens els llançava. Perquè la mare no sospités res tornava a casa sempre amb la boca i les mans netes. Si hagués sabut que tenia xocolata de franc, no me n'hauria comprat mai.

I ara aquest Oliver petit, Mateu, ha comprat la casa més gran del carrer de la Fusteria, a baix de tot, per viure-hi i experimentar receptes noves de xocolata. I així, quan ens convidarà, descobrirem que viu amb una certa opulència, que s'endevina en alguns mobles imponents, lluents de cera, i en el seu rellotge de pèndol, fabricat a Zuric.