Abel és fosc, magre i brut...


Obra:El navegant (p. 26)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Abel és fosc, magre i brut, i parla el català amb un accent que fa riure els altres nins. Quan se n'adona, se sent encara més llardós. Entre els nins de Sant Joan i de la Ral, sovint barrejats a desgrat dels pares, hi ha més sort que misèria, i fins i tot Abel està content de la feina amb els muls. No són bèsties gaire bones però fan viure la seva família, i ell, així, no ha d'anar a treballar en fàbriques d'espardenyes catorze hores al dia de dilluns a dissabte, com ho fan alguns nins que veig de lluny però amb qui ningú no juga perquè no juguen mai.

Tinc set anys i m'és prohibit parlar amb els gitanos, però Abel és el meu amic clandestí, gairebé l'únic amic que he tingut mai. El vaig conèixer un diumenge a la tarda, un dia en què ell saltironava per la plaça del Blat i jo passejava sense ganes de passejar, com ho faig cada cop que la mare demana a la criada de fer-me sortir de casa. La criada m'acompanya fins a la porta: Au, nin, corre, que si no la sang se te farà blanca, mentre m'empeny cap a fora amb un gest ample de la mà, com si s'espolsés les faldilles.