Més que no pas conyacs...


Obra:Viure i veure / 3 (p. 14-15)
Indret:El Firal
Comarca:Vallespir

testing image

Més que no pas conyacs, xampanys o formatges, a la Georgina i a mi ens seduïen les llepolies. En una botiga vam comprar capses de marrons glacés, xocolates i confitures i, això sí, una ampolla de cassís. Ens despatxava un senyor que, si fa no fa, devia tenir la meva edat i li vaig preguntar si era de Prats de Molló, si hi vivia quan hi havia el camp i se'n recordava.

- Què dieu, ara? És clar que hi era i que me'n recordo! Per la pudor, sabeu? Acluco els ulls i encara la sento ara! L'exèrcit havia encarregat al meu pare de bullir els ases que requisaven per tot el sud de França: els Pirineus Orientals, l'Arieja i la Garona Auta. Al pati ens hi havien col·locat un perol de dos o tres metres de diàmetre i hi teníem foc a sota nit i dia. Decapitàvem els rucs, llençàvem els caps en un pati (era un merder de mosques vironeres malgrat aquell hivern tan fred!) i venien uns soldats i agafaven els animals cuits, els esquarteraven i s'enduien la carn en camions. En el pati dels caps hi vam construir un magatzem d'eines, fet d'obra, i diuen que és aprensió meva, però jo encara ara hi sento la ferum!

I era per aquells bistecs que riscàvem de matar-nos els uns als altres! I ens feia una sensació inconfortable que els soldats els haguessin trepitjat amb llurs fastigoses botes!