És el dia de l'ós...


Obra:El dia de l'ós (p. 80)
Comarca:Vallespir

testing image

És el dia de l'ós, la festa del mig hivern per fer cuitar la primavera, per exorcitzar les pors del bosc, de nits sense foc, de llamps a la torre de Mir, de grunys rere les portes. És la festa dels homes que es disfressen d'ós per ser més feliços de no tenir óssos al voltant. La festa més festiva, on no es fiquen els mestres ni els militars, per permetre d'aguantar un any feiner de caps cots, de francesos vigilants. Es diu que temps enrere, quan els francesos havien entrat de poc, tothom podia parlar la llengua durant el dia de l'ós, fins i tot els mestres i el batlle ho feien. Ho aprofitaven per llançar injúries, renecs, blasfèmies; parlaven de la xona de la dona del comandant i de les tetes de la seva filla. Cantaven cançons de bressol com si haguessin estat cants de victòria o de bordell; s'explicaven proeses dels homes que més en sabien de trabucar minyones, de les minyones que més en sabien de manejar mànecs d'home fort, i sovint acabaven recitant cançons verdes o amoroses a les ampolles que festejaven.