El castell és allà dalt...


Obra:El dia de l'ós (p. 22-23)
Comarca:Vallespir

testing image

El castell és allà dalt, en un dels cinc turons que, de prop o de lluny, envolten el poble. És allà tal com el dibuixava de petita, almenys les parts dibuixables, que no eren protegides pel secret militar. A mig camí de casa, prova d'entreveure el sentinella de la torre meridional, però no pot, ni tan sols no es veu la punta de la baioneta. Deuen haver canviat el lloc de guaita i és ben estrany, no canvien mai res. Abans es veia bé, sobretot de la banda d'on puja Bernadette. La podia distingir de seguida que arribava sota la fita plantada a una vintena de metres d'un giravolt del camí i que indica el límit que cap civil no ha de traspassar sota pena de ser detingut. No l'havia traspassat mai, és una de les lliçons de l'escola, però alguns minyons s'atreveixen a fer-ho de tant en tant, quan fan apostes per enlluernar una minyona. Una vegada en Fourcat, el fill del pintor de cavalls, ho va fer per ella i va passar una setmana tancat sense que els seus pares poguessin veure'l. Bernadette no li va adreçar la paraula mai més, perquè tenia rancúnia contra en Daniel, que no ho havia provat. Però en Daniel no feia mai res que pogués semblar prohibit o ni tan sols atrevit. Bernadette ja ho sabia quan escrivia el seu nom damunt les pedretes que llançava al Tec.