Si a Lió tenen un hospital...


Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Si a Lió tenen un hospital, un carrer, un pont i un port Édouard Herriot, el gran home de Perpinyà és l'astrònom Francesc Aragó, nascut a Estagell el 26 de febrer de 1786 i mort a París el 2 d'octubre de 1853. Sense accedir a la seua fama, els seus germans també es van fer un nom. Joan (1788-1836) fou general a Mèxic, Jaume (1790-1855), escriptor i explorador, i Esteve (1802-1892), escriptor i polític.

Perpinyà homenatja el savi amb un carrer, una plaça, un institut i un pont. La plaça Aragó ocupa un quadrilàter envoltat pel Palau de Justícia, un temple neogrec sense caràcter color de crema. A l'antic restaurant Le Palmarium s'han instal·lat un burger i una pizzeria. Han tingut el bon gust de respectar l'estructura del pavelló noucentista a cavall de la Bassa. El rierol sembla un canal endiumenjat, una mala còpia de les Barques de Narbona, amb els seus parterres vigilats pel Canigó en la llunyania. No us fieu de les aparences. Quan li pica, un cop o dos cada segle, el rierol es revolta i rivalitza amb els pitjors terratrèmols. Els vells encara recorden l'aiguat del 1940. Quan un riu s'ha revingut, els darrers pagesos catalans del Rosselló diuen «el botàs, arriba l'aigua». No volen dir que el riu fa bots, sinó que «bota» (s'infla, en el nostre parlar). [...]

Els vells potes negres exiliats solen fer petar la xerrada amb els moros, en una barreja de francès i d'àrab dialectal. Evoquen l'Square Bresson d'Alger. Sense òpera, sense cercle militar ni burriquets per passejar la mainada, la plaça Aragó els recorda el jardí perdut amb les palmeres i la seua estàtua blavissa. L'exotisme no ha desaparegut amb la vulgaritat de les gitanes i de les mores espectaculars i massa pintades. Com ho exigeix la moda, ostenten tatuatges als llocs estratègics. Els advocats malcontents, els capellans desenganyats, els estudiants ganduls, celebren el mateix himne a la vida.