A Perpinyà, el Nouveau Théátre...


Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

A Perpinyà, el Nouveau Théátre m'impressionava com una piràmide. Hi vaig descobrir Peau d'âne i Allò que el vent s'endugué... L'arquitectura, les butaques de vellut, els fistons, el teatre a la italiana rutilaven sota els llums i accentuaven la màgia de l'espectacle. L'acomodadora, uniformada com una hostessa d'Air-France, passava entre els passadissos i salmodiava «Bonbons, caramels, esquimaux, chocolats».

Les butaques, cobertes de vellut vermell, cruixien quan les tancaves. Aquest petament, tan específic, formava part del so de les pel·lícules i l'enyori com un vals perdut.

Si un espectador arribava quan la pel·lícula tot just havia començat, l'acomodadora el guiava amb una llanterna de butxaca abans de vendre-li un paquet de caramels Kréma Régalade. La gent que no estima el cinema i els caramels no estima la vida...