A la ciutadella de Perpinyà...


Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

A la ciutadella de Perpinyà vaig retrobar les alegries de la vida militar. Durant dues tardes, vam maniobrar pel Camp de Mart. Les maniobres sota el ple del sol amb la impedimenta cansaven molt els soldats, acostumats tanmateix a la duresa de la vida agrícola.

—Per què nos cansen en tanta manera, mon lieutenant? —em demanava en Maurici.

—Per mor de nos habituar a la calor i a traginar armes pesugues. Quan atacarem, ja hi serem habituats i donarem una fart de jacos an els alemanys...

Pensava en la Léopoldine. Mai el Canigó no havia estat tan blau, tan bonic i tan melangiós. Tanmateix, la vida militar no em desplaïa, aquella barreja de vulgaritat i d'amistat. Tothom comentava les proeses del club de rugbi del seu indret. Explicaven anècdotes pebrades, amb les minyones de les cases acollidores de Perpinyà per heroïnes. Un soldat esmentava un bordell i ja coneixies les seues opinions polítiques. Els «rastellers» per exemple, malgrat llur fidelitat al rei i a nostra Santa Mare l'Església, freqüentaven la Chaumière, una casa de barrets camí de Canet.

A cada moment, els soldats rotaven, renegaven. El més penible era la tongada de pets.