El cas és que a Perpinyà...


Obra:Darrers escrits (p. 149)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

El cas és que a Perpinyà es construí un palau dels reis de Mallorca —entengui's de Mallorca-Rosselló— que quan el vaig veure de fora estant es trobava en pèrdua total. Era a la part alta de la ciutat. Quan s'hi arribava, es veia un panorama prodigiós del sud del Rosselló, davant els Pirineus. Es veia Elna, Argelers, Palau del Vidre i potser el Voló. Ocupava el palau i els seus voltants una gran caserna, en la qual hi havia una unitat de soldats negres, que eren de Dakar. Aquests negres eren negríssims, d'alçades fenomenals, que quan es veien des del carrer, abocats a una finestra, feien feredat. Jo, que no m'havia mogut mai de casa, no havia vist mai cap negre; l'espectacle, encara avui el recordo com si fos ara. La seva negror contrastava amb els seus ulls sanguinolents.  Eren uns ulls totalment diferents dels nostres ulls, que ja no servien per a mirar, vermells, teatrals, d'una inseguretat total. Havíem anat a Perpinyà per veure la Fira de Sant Martí i vaig veure aquella negror i aquells ulls tan dramàtics. En viatges posteriors vaig constatar que, pels voltants d'aquella guarnició, hi vivia gairebé tota la prostitució popular de Perpinyà. Llavors a Franca s'havien publicat molts llibres sobre aquesta mena de viure. Les cases eren considerades positives, desagradables però pacificadores, inevitables.