Mentrestant, vivim un xic lluny...


Obra:La guerra dels cornuts (p. 18-19)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Mentrestant, vivim un xic lluny dels altres rellotgers, a la banda dreta, baixant, del carrer de la Fusteria. Això, per al pare, és motiu d'orgull diari perquè la banda dreta és del barri de Sant Joan, el barri benestant de la vila, mentre que l'esquerra és de la Ral. I a la Ral res no hi val, etziba de tant en tant. Tot i no haver estat mai gaire ric, li agrada veïnejar amb els poderosos de Sant Joan, aquells que viuen a tocar de la catedral, de l'ajuntament, del palau del governador, de les fonts més clares amb coloms sempre nets. Són els que van votar a favor de Napoleó III, el 1851, quan va tombar la República, els únics de Perpinyà que van aclamar el cop d'Estat. Per això la policia vigila els de la Ral, que van votar contra l'emperador, i a vegades n'agafa algun per enviar-lo a trencar pedres pels camins de l'imperi.

El taller del pare és a la planta baixa de casa nostra. A la dreta del taller una porta condueix a un pati tancat per quatre arcades de marbre rosat des d'on, per una escala ampla i gastada, pugem al nostre apartament de llum i pols, discret des de fora, però que té la pretensió de ser un dels més espaiosos del carrer. Un pis de família que vol anar per bé.

Per això no tinc el dret de jugar amb els nins de la Ral. Em miren passar amb desdeny, aquells marrecs germans dels polls, i com que estan gelosos a vegades canten:

 

Xat, Xatot,

treu la pixa, treu la pixa,

Xat, Xatot,

treu la pixa i rega l'hort.