Vaig retrobar amb pler el meu germà.


Obra:La revolta dels geperuts (p. 68-69)
Municipi:Perpinyà
Comarca:Rosselló

testing image

Vaig retrobar amb pler el meu germà. No ens havíem vist d'ençà de la mort del padrí. En Pere, vinyater a Pollestres, era deu anys més gran que jo. Aquesta diferència d'edat s'havia atenuat amb els anys. Robust, pelut. Molt caçaire, havia acabat per retirar als porcs senglars que matava. Em tractava de fanàtic però estimava tant com jo la nostra llengua. El vespre, recitava a la mainada, amb delectació, Les Catalanades d'Un Tal. Fins ara, no havia participat a cap manifestació de vinyaters perquè, els diumenges, ajudava el sogre, flequer a la vila. Per nodrir la seua gent, també feia de cantant a les tavernes. Cantava molt bé. Una bonica veu de tenor. El seu únic luxe era la gramola on escoltava discos de Caruso i cançons napolitanes.

— La voldriï vendre  —em va explicar, mentre fèiem un cafè abans d'anar a la manifestació, mes dingús no té sous... C'est la misère en quatre volumes!

—Aquí rai... Es piri a la Gavatxeria. Dins l'Aude, som oït a dir que hi ha pagesos que atuden focs amb el vi que poden pas vendre. Bon Déu de bon Déu! El món que sem coneixit, el món del padrí, és mort...

Jo havia deixat l'auto als terrenys enderrocats a prop de l'antiga porta Magenta. Com cada cop que passava per Perpinyà, recuperava la geografia de la meua vila.

La multitud anava envaint l'avinguda de la gare. Milers i milers de persones. Com de costum, país i grans carteroles bigarrades indicaven els pobles. Hom reconeixia els manifestants catalans dels altres perquè arboraven al trau un brancó de pi o una fulla d'ametller en rèplica a la suggestió del senyor Dautresme, prefecte dels Pirineus orientals:

«La vigne ne peut pas vous nourrir. Remplacez-la par des pins et des amandiers».