Camí de la font


Obra:Obra poètica (p. 28-29)
Comarca:Rosselló

testing image

Camí de la font

 

Tota sola, tota sola

me n'iré vora la font.

Com la rosa de l'estepa

fa claror en el meu front!

Com la rosa de l'estepa,

pensament que era catiu,

ja pot néixer sense nosa;

i se'n vola una perdiu.

Tota sola, tota sola...

La divina soledat,

dona l'aire que refresca

i la gran serenitat;

dona l'aire que refresca

dins la pau de l'alzinar;

quan la vida molt pesada

l'esperit vol engrunar.

Tota sola, tota sola,

bé m'encanta aqueix camí!

Dolces flaires s'hi barregen,

farigola i romaní.

Dolces flaires s'hi barregen,

aquí passa un esquirol,

fugiria si me veia.

Com refila el rossinyol!

Tota sola, tota sola...

A la font del Gimenell, _

el sol daura cada fulla

d'aqueix vern torcit i vell;

el sol daura cada fulla,

hi corr' l'aigua, ombra i claror.

Jo que em creia tota sola

i la font parla de tu...