Tradicionalment marinera i agrícola...


Obra:De mar estant (p. 250 i 252-253)
Comarca:Marina Baixa

testing image

Tradicionalment marinera i agrícola, la Vila va aprofitar les escorrialles del boom turístic de Benidorm. Tanmateix, la projecció marinera –pescadora- que té actualment és més important del que l'aspecte del port fa pensar: més de la meitat de les barques matriculades pesquen en aigües del banc canariosaharià, algunes en societats mixtes hispanomarroquines, d'altres amb matrícula de conveniència en ports andalusos. I és que l'afició dels pescadors vilers per la recerca de mars meridionals més riques i rendibles ve de lluny. Ja Pasqual Madoz, al segle XIX, informava que d'abril a setembre molts pescadors de la Vila s'aventuraven fins al nord d'Àfrica a la pesca del bonítol i la cavalla. A més, una ocupació econòmica tradicional de la localitat ha estat i és la fabricació de filatures i xarxes de pesca, i encara avui la Vila forneix d'eines marineres bona part dels ports pesquers del litoral valencià.

Fins i tot la indústria de la xocolata -tan important i característica de la Vila- la van importar els mariners que feien la ruta d'Amèrica. El cacau, un dels més preats fruits d'Amèrica, va posar-se ràpidament de moda a tot Europa a partir del segle XVII, i trobà ací posteriorment uns artesans ben destres a elaborar-lo.

A mig matí, rumb a llebeig, deixàrem el port de la Vila Joiosa. Com a complement d'un passeig pel nucli antic, ens havíem obligat a un considerable desdejuni de xocolata, i l'estómac -un xic pesadet- ens ho recordava ara. Després de recórrer un laberint de carrers cromàtics que suggereixen una kashba magribina més que un poble valencià, arribàrem al moll.

Ara, amb la vela major inflada per un suau migjorn, la platja del Paradís caminava parsimoniosa cap a llevant. Un darrer recordatori del caràcter mariner de la Vila, perquè és en aquesta platja on tenia la cua la darrera de les almadraves que hi funcionà.