El port era gairebé desert.


Obra:De mar estant (p. 249-250)
Indret:Port
Comarca:Marina Baixa

testing image

El port era gairebé desert. A penes alguna parelleta d'aire clandestí pul·lulava entre les ombres. Un gat patibulari se'ns creuà fugaç entre les cames. Fent un estrany eco en el silenci espés, les nostres passes produïen un soroll sec i fantasmal mentre caminàvem sota l'esotèric perfil de les barques en construcció del varador. Les proes es dibuixaven mastodòntiques mentre les corbades costelles esdevenien per moments urpes gegantines. Tot plegat, feia l'efecte d'un cementiri de monstres, esquelets d'extingits dinosaures encallats per algun cataclisme arcaic.

-Ni cas. Són només barques -vaig obligar-me a pensar.

Una llegenda fa remuntar la fundació de la Vila Joiosa a uns mariners de Fòcida que l'haurien batejada com a Jònia en honor de la seua pàtria, Jònia.

L'apel·latiu Joiosa devia ser una derivació posterior, una corrupció etimològica bellíssima: joiosa -és a dir, alegre, plena de joia, gojosa-, un nom summament poètic i ben trobat.

Tot i que aquest origen del nom és llegendari segons els erudits, s'han trobat dues notables restes gregues del segle IV aC, tan escasses al nostre litoral. Es tracta d'una figura de bronze que representa un llancer nu i d'un cap de bou, fragment d'una escultura perduda.