El bar es diu «As Tarbeners».


Obra:A peu pel Comtat i la Marina (p. 163-164)
Municipi:Tàrbena
Comarca:Marina Baixa

testing image

El bar es diu «As Tarbeners». Cal de no confondre «tarbeners», de Tàrbena, amb «taverners», encara que es tracti d'un bar; i aquest estrany article As és un dels vestigis del parlar mallorquí portat fins a aquí pels repobladors del segle XVII. Els mallorquins també van arribar a altres pobles, però possiblement és el llarg aïllament de la vall de Tàrbena, on hi ha també Bolulla, el que explica que en aquest territori la supervivència de mallorquinismes sigui més forta i general. En el seu magnífic estudi sobre el parlar de Callosa d'En Sarrià i de les valls de Tàrbena i de Guadalest, Vicent Beltran explica la persistència de l'article salat en les formes es, sa, ses. La distinció d'ús entre aquestes formes i les més literàries el, la..., si bé no coincideix exactament amb el tractament que se li dona a les Balears, segueix els mateixos criteris i no varia gaire. Quan he conegut la Mariló, m'ha parlat de «sa casa», i em sembla que aquest ús continua essent força general. I no tan sols parlat. Algú m'havia dit que era un costum reservat a l'àmbit familiar; però en un fullet de l'Ajuntament llegeixo que el visitant d'estiu farà bé de «pegar-se un banyet a sa piscina municipal».

Els qui rabiosament volen separar valencià i català, aquí es trobaran amb un petit i divertit problema: uns valencians que utilitzen formes mallorquines amb fonètica valenciana quan parlen amb un foraster català.

Al bar As Tarbeners hi ha un avís de l'Ajuntament que convoca a una reunió als qui estiguin interessats a fer un viatge a Santa Margalida, Mallorca. Hi ha un projecte d'agermanament amb Tàrbena. Un altre paper anuncia que avui, a les onze de la nit, hi haurà bingo a la plaça. No penso pas perdre-me'l. Però sí que renuncio a la proposta que em fa un cartell que diu, amb grans majúscules, «Cubalitros». El repertori és «JB-cola, 1.000 ptes.; Gin-limón, 800; Vodka-naranja, 800, Burret, 800, i cervesa, 400».

La vorera del bar és estretíssima, s'hi poden apuntalar, just, les quatre potes d'una cadira. El que té gràcia és que a la vorera del davant també hi treuen cadires, per seure-hi, alguns clients del bar de manera que no és estrany que conversin els tres homes d'una banda amb els quatre de l'altra, sense haver d'alçar la veu.