testing image

Paisatge

 

(Font de la Favara Juliol 2010)

 

Des son cim engolat

La pruna negra cantava

A l'aire amorosits zumbejos

D'ala flonja que tinta l'atzur.

Desconeix com l'ocre mur

Té tanta passió de paloma

Per ser fràgil i distingida,

Olor de malenconia ve de lluny

Tot per fer-la seua i ho aconseguí:

Volia el cel besar de roca, la roca

De romaní, el romaní jaure amb  mosca

I tots en carinyós quefer.

S'estenia el sol com estel que para eixamples

D'allà a córrer o a dormir i ser pell

De natura còrbida, mare d'aquest cel i cova.

Que tot ho vull amb mi,

Cantora preciosa i groga,

Anella dura de pedres en un fil d'or.

Tota la línia és una mel regalimosa,

La teulada i la cella del bon estar.